Skip to content

Això és la Unió Europea?

Jo era dels que pensava que, amb la pertanyença a la UE, les coses serien més fàcils per les llibertats nacionals.
Amb el que ha passat aquestes darreres setmanes penso que estava molt equivocat.
No n’hi ha prou amb el “girar-se d’esquena” que han fet tots els representants europeus, amb la consigna repetida de que “és un afer intern”. Ni amb alguna declaració feta després de “favors” promesos pel ministre d’exteriors del moment, dient que mai reconeixeran un estat català.
La decepció em ve quan veig organismes que, de tant inútils, haurien de fer caure la cara de vergonya als seus integrants.
Em refereixo a la Comissió de Venècia.
Aquesta comissió se suposa que vetlla pel correcte desenvolupament dels referèndums. Una tasca molt lloable, però inútil quan veus que la condició més important que posa per supervisar un referèndum és que sigui pactat per ambdues parts.
Si està pactat per les dues parts, de què serveix aquesta comissió?
Quan el referèndum no és acordat, com el cas català, qui supervisa que es respecten els drets més bàsics? La Comissió de Venècia, no. Quan és més necessari que algú vetlli pels drets de qui vol votar, ells se’n renten les mans!
Aleshores em preguto: això és la Unió Europea?
Permetre el tancament de webs, la imposició de multes, les amenaces a càrrecs electes; és defensar els drets de les persones?
La UE s’hauria de preguntar si està responent com cal a un poble tant europeïsta com Catalunya.

Albert Castany.
Montgat, 29 de setembre de 2017

Ruptura de la convivència? Per part de qui?

Acusar a l’independentisme de la suposada ruptura de la convivència es mentir a consciència, i amb tanta mala fe, que només gent amb la ment retorçada pot atrevir-se a fer-ne un discurs polític.
Però tots sabem que les mentides, a força de repetir-les, poden esdevenir “veritats” per qui les escolta, si aquest pateix amnèsia o sordesa interessada. Ja diuen que no hi ha més sord que qui no vol sentir.
Aquests darrers dies hem pogut veure com grups de ciutadans de diferents llocs d’Andalusia acomiadaven Guardies Civils que vanien a casa nostra, enviats pel govern espanyol per evitar la celebració el referèndum d’autodeterminaciò, amb crits de “a por ellos”, com si anèssin a detenir lladres o criminals.
Aquestes mostres de violència verbal no les han provocat els independentistes.
Fem memòria.
Qui se’n va enfotre de l’estatut que va aprobar el Parlament de Catalunya? Alfonso Guerra, del PSOE.
Qui va recollir signatures contra l’estatut de Catalunya? El PP amb Rajoy al capdevant.
Qui va portar l’estatut aprobat pels catalans en referèndum al TC? El PP i també governs autonòmics del PSOE.
Qui va fer discursos plens d’insults cap els catalans? Els presidents d’Extremadura, Castella-La Mancha, Cantabria i Andalusia, tots ells del PSOE.
Qui ha intentat carregar-se la immersió linguística des de Catalunya? PP i sobre tot C’s.
Tot aquest degoteig de discursos i consignes repetides, ha aconseguit que s’hagi arribat al “a por ellos”.

Albert Castany.
Montgat.

El món ho ha de veure.

Hem perdut la por als cossos policials espanyols. I als aparells de l’estat, incloses les seves clavegueres. I qui no te por ho te tot guanyat.

 

Continue reading ‘El món ho ha de veure.’ »

Vergonya senyors demòcrates espanyols, feu vergonya.

L’atemptat de Barcelona i Cambrils encara cueja, encara ven diaris, encara serveix per fer mal als catalans que no pensem com els grans demòcrates espanyols. Fa fàstic observar com la mesquinesa d’uns quants hipòcrites embruta un fet que hauria de merèixer el respecte de qualsevol esser humà. Com pot una persona caure tant baix? Uns per interessos polítics i altres per deixadesa de no voler fer l’esforç mental de fer-se simples preguntes que es responen totes soles.

Continue reading ‘Vergonya senyors demòcrates espanyols, feu vergonya.’ »

No volem liquidar ni la constitució ni la sobirania nacional. Només fotem al camp.

En Rajoy ha tornat a repetir la frase estrella del seu particular espectacle que podríem anomenar «Bajo el Imperio de la Ley». Un espectacle d’opereta barata i qualitat (democràtica) ínfima. I ja sabem que les coses quan es repeteixen mil vegades esdevenen (pels curts de gambals) veritats incontestables.

Continue reading ‘No volem liquidar ni la constitució ni la sobirania nacional. Només fotem al camp.’ »