Fa uns dies vaig penjar al meu perfil del Facebook una frase que tenia dues afirmacions que podien anar perfectament separades. Deia que “El debat sobre juntar dies festius i evitar ponts com el d’enguany és artificial. La productivitat s’incrementa amb un bon clima laboral”.
Ha estat una campanya atípica pel resultat més que previsible. Son unes eleccions molt importants, potser les més importants dels darrers temps. Sembla com si ningú hagués governat mai l’estat, com si tots els partits fossin de recent creació.
Podria haver titulat aquest escrit com “dient les veritats es perden les amistats”, però és evident que no hem perdut cap amistat, perquè els “ofesos”per la frase del president de Catalunya no han estat mai amics nostres. També ho podria haver titulat “els espanyols tenen la pell molt fina”, però ja en vaig fer un altre amb aquest títol, i es que aquest és un tema recurrent que es repeteix cada vegada que un català té la gosadia d’obrir la boca.
Continue reading ‘President Mas, qui li piqui que s’hi rasqui!’ »
Anem a marxes forçades cap una topada amb l’estat espanyol. La legislació espanyola obre la porta a les sentencies que desmantellen el sistema educatiu català per preservar el coneixement de l’idioma. Els nostàlgics de l’ensenyament exclusivament en castellà guanyen terreny a cop de sentència.
Continue reading ‘Una altra sentència contra la immersió lingüística.’ »
Avancem en el temps però retrocedim en les llibertats. Cada cop em d’anar més en compte amb el que fem i el que diem no fos cas que algú s’ofengui. Demanar perdó per no haver fet res s’ha convertit en una obligació.
Continue reading ‘Tenen la pell molt fina els nacionalistes espanyols.’ »
